Per esbrinar sobre el que podem esperar cara a l’esdevenidor, tant per a la Humanitat com per s la vida en un pla més general,.el professor Lozano va creure necessari de referir-se en primer lloc al que ha succeït fins ara. Ens trobem en un punt crític per a l’existència humana; en què calen uns canvis en la nostra relació amb la naturalesa destinats a procurar que es perllongui la presència humana a l’Univers durant almenys un període no massa curt de temps.

Els ésser humans ens hem definit nosaltres mateixos com pertanyents a l’espècie Homo Sapiens; potser segons i com autovalorant-nos massa. No devem ser pas tan savis com ens imaginem, quan ens estem col•locant en una situació cada dia més vulnerable dins el marc vital del propi planeta.

De tota manera ja es prou meritori que haguem sobreviscut des que va aparèixer la vida a la Terra fa 4.000 milions d’anys. Des de l’hipotètic inici de l’expansió de l’Univers conegut com a Big Bang han transcorregut uns 13.700 milions d’anys. En realitat la llavor de la vida va començar a germinar des del Big Bang, amb la qual cosa resulta que som fills d’aquella ona expansiva de 13,700 milions d’anys d’antigor.
En l’actualitat sembla que resten uns 5.000 milions d’anys d’existència al Sistema Solar, tal com el contemplem en aquests moments. S’esdevé força difícil de preveure si la Humanitat aguantarà tant de temps; però si que una conducta assenyada pot evitar que desapareguem en el curs d’unes poques dècades.