Daniel Vilarrúbias va parlar del nostre patrimoni dilluns passat a l’AUGA, destacant la vitalitat dels elements, materials i immaterials, tant del seguici festiu igualadí i com del de la resta del país. Davant uns quatre-cents assistents al Teatre Municipal l’Ateneu, l’investigador de folklore i membre de la FESTHI va destacar que cal preservar i posar en valor el patrimoni col·lectiu més antic i genuí, en convivència amb les expressions de cultura popular més recents.
Vilarrúbias va començar la conferència explicant que el valor afectiu de la paraula patrimoni complementa el valor quantitatiu, després de preguntar al públic sobre el seu significat. Del patrimoni col·lectiu, ciutadà, conservat des de fa segles o recuperat després d’una interrupció, l’igualadí en va posar diversos exemples acompanyats per imatges descriptives i simbòliques: El Misteri d’Elx, La Muixeranga d’Algemesí, La Patum de Berga o Els Gegants de Solsona.
Ell va afirmar que en una Festa Major hi caben tota mena d’actes i de tot tipus, inclosos els que se celebren segons les modes i tenen una durada més aviat curta. Tot i això, va defensar que «el nucli de la festa és la pervivència del llegat de les generacions anteriors que en constitueixen el moll de l’ós». Va citar diversos exemples d’actes populars que són autèntiques maratons de resistència festiva i cívica col·lectiva.
D’altra banda, l’actual director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell també va recordar que la Festa Major d’Igualada està documentada des del 1.388 i que els diversos elements del seguici festiu i de les seves característiques són explicades amb exactitud des de fa segles. Un llegat que la FESTHI ha intentat seguir i posar en valor els últims anys. En un curt però intens torn de preguntes, públic i conferenciant van entrar en el debat de la remodelació recent dels Gegants d’Igualada.