L’igualadí Dídac Pàmies va explicar dilluns passat a l’AUGA els primers resultats del tresor amagat al subsòl dels Prats de Rei. L’arqueòleg de l’empresa Antequem va ser el protagonista d’una sessió molt oportuna i casual, ja que va tenir lloc després que, dissabte al migdia, la Diputació de Barcelona fes públic que es faria càrrec de la museïtzació de la muralla ibèrica descoberta a la primavera i excavada aquest estiu.
Sens dubte, una bona notícia després d’impulsar-se la campanya “Salvem Sikarra” per aturar l’amenaça de soterrament d’aquesta important troballa i impulsar-ne una preservació i divulgació que ara es faria realitat. Així, Pàmies va resumir com les obres d’urbanització del nucli antic dels Prats de Rei han deixat al descobert una riquesa arqueològica única que es continua investigant. Un tresor que va des d’època ibèrica, al poblat de Sikarra, fins a l’època moderna i que, amb vint-i-set segles de pervivència ininterrompuda, esdevé un cas molt singular a Catalunya.
El jove llicenciat en Història per la UB va fer un repàs de com, mentre sistemàticament s’anava traient la terra dipositada pels segles, anaven apareixent els testimonis tardo-romans, republicans i imperials. La sorpresa, doncs, va ser quan sota d’aquests períodes va aparèixer la base d’una muralla ibèrica de dimensions i alçada considerables i, encara més sorprenent, en el fossat de la mateixa hi van sorgir restes abundoses de vaixella grega. L’existència de molta riquesa a la Sikarra del segle VII abans de Crist explicaria aquest refinament.
L’acte va ser presentat per Jordi Segura, membre de la junta d’AUGA i de l’Agrupació Cultural Sigarra, a més d’un dels conservadors del Museu de Prats de Rei. Segura ha participat activament en les actuals excavacions i, de fet, ja ho va fer també en les dels anys 1972-73.
