Commemoració dels 40 anys d’Igualada Ciutat Pubilla de la Sardana

L’Agrupació Sardanista d’Igualada fa, del record d’Igualada Ciutat Pubilla de la Sardana, una festa

La commemoració dels 40 anys d’Igualada Ciutat Pubilla de la Sardana es va traduir en una participada ballada de sardanes aquest dilluns passat a l’AUGA, un acte dedicat a recordar la diada del 21 d’abril del 1974, quan Igualada en va ser proclamada Ciutat Pubilla.

La Cobla Lluïsos de Taradell va obrir l’acte al Teatre Municipal de l’Ateneu interpretant la sardana Igualada Ciutat Pubilla. Les últimes notes es van encadenar amb les imatges d’una gravació audiovisual de la diada de fa quatre dècades, que recordava els preparatius, la vigília a Montserrat, les cercaviles, la missa del sardanista, la proclamació de la pubilla, el festival a la plaça, les ballades a la tarda i a la nit i el castell de focs.

L’acte commemoratiu va comptar amb les paraules de Maria Teresa Farrés, que va ser la Pubilla de la Sardana, de Josep Parera, que era el President de la Agrupació Sardanista d’Igualada en aquells temps, Joan Solà, un dels promotors més actius de l’entitat, i Antoni Valls, l’actual President. Els tres primers van recordar l’emoció d’aquella jornada i el record que els ha deixat i, per últim, Valls va voler expressar l’esforç de l’actual junta per seguir treballant per la sardana a la nostra ciutat.

Per acabar la conferència, la compositora Concepció Ramió, va parlar a través de vídeo sobre l’estat actual de la sardana i la gran qualitat dels autors i músics actuals; un nivell que, segons Ramió, fan esperar un futur sostingut per a la dansa catalana i la música de la sardana i la tenora, fins i tot amb fusions.

Per últim, la Cobla Lluïsos van interpretar de nou Igualada Ciutat Pubilla i es van traslladar al pati de l’Ateneu, on va tenir lloc la ballada de sardanes oberta a tothom. 

Diners, sempre diners, amb Joaquim Solé Vilanova

Hi ha qui parla sempre de diners. Uns ho fan per vici; d’altres, per la necessitat que passen. Des del 2008 estem submergits en un profunda crisi econòmica, amb trets mundials, espanyols i igualadins, i per això parlem més de diners. Com podríem resoldre aquesta crisi econòmica i no haver de parlar tant de diners? O com n’hem de parlar, quan toqui parlar-ne? Per exemple, com hem d’educar els nostres joves perquè parlin adequadament dels diners? I com hem d’educar als nostres polítics perquè ens parlin de diners de forma transparent? Aquestes són les preguntes que intentarà respondre Joaquim Solé Vilanova (1952), catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona (UB). Un igualadí apassionat de les finances i la política local.