Catalunya ha sigut sempre molt deficitària en blat. No hi ha prou terreny per sembrar i fer farina per a tanta gent com habitem i hem habitat en aquest país.
Una de les conseqüències curioses d’aquesta realitat es la quantitat de menjars, diferents i variats, que a les diverses valls, muntanyes, boscos o planes, platges i rius, obagues o secans es conreen o cerquen: bolets, peixos de riu (unes 14 espècies prou nutritives), fruits, fruits de bosc, caça, horta, etc. Tot plegat ho va anar desgranant Jordi Maluquer de Motes, catedràtic de la UAB, que, mentre explicava la quantitat enorme de menges que hi ha a la natura mostrava a la pantalla fotos de quadres de grans pintors amb imatges de les menges comentades.