Giza, la niña de la maleta (Director: David Serrano Blanquer, URL-ORT, 2014)
Com és la vida d’un nen/a durant una guerra? Com és la seva vida posterior? Com afrontar les pèrdues, el dolor? Com construeix un futur a partir de tot el que ha viscut i que cap nen no hauria de viure?
Les guerres i l’holocaust han tingut molts tipus de víctimes, entre les quals els nens supervivents. Les seves vides han quedat marcades per les pèrdues i l’horror viscut.
Aquesta és la història d’una nena nascuda al gueto de Varsòvia, la Giza, que David Serrano va conèixer per casualitat a Montevideo el 2010. Amb ella i la seva germana gran d’adopció a Varsòvia, la Danuta, reconstrueixen un periple increïble ple de dolor, tendresa i d’esperança. Giza, la niña de la maleta va guanyar el Premi al Millor Llargmetratge al Punta del Este Jewish Film Festival i va participar a festivals de cinema de Varsòvia, Sao Paulo, Tel Aviv, Montevideo, Buenos Aires. Un cant a la vida, a la infantesa i a la resiliència.
GIZA, SEIXANTA-SIS ANYS DE SILENCI QUE FAN EMMUDIR L’AUGA
La petita Giza (1940) nascuda al gueto jueu de Varsòvia que, al cap de vuit mesos i greument malalta, és entregada d’amagat dins d’una maleta a una família cristiana de Varsòvia. Els seus pares moriran poc temps després al camp de concentració nazi.
Anys després, acabada la guerra, la seva família d’acollida contacta amb uns parents de la nena que la prenen a Montevideo, on van a viure.
Seixanta-cinc anys després, i gràcies a una foto d’una exposició, Giza retroba la seva germana adoptiva polonesa: Daniusa. Es veuran a Polònia.
Seixanta-cinc anys sense saber res de qui era i quina era la seva família. I després, cop de telèfon a Montevideo per parlar amb Giza des de l’escenari de l’Ateneu.