El passat dilluns vàrem poder escoltar una conferència ben pràctica i útil sobre les etiquetes dels aliments. El conferenciant, Francisco Molino, va explicar de forma molt detallada tot el què indica les etiquetes i els possibles enganys que podem observar si les llegim detingudament.
En primer lloc necessitem una lupa d’augment, perquè sembla que ho facin a propòsit d’escriure-ho en una mida de lletra petitíssima que costa de llegir. Així que, amb l’ús de la lupa, és interessant per poder llegir les etiquetes dels productes que habitualment consumim.
El conferenciant va comentar la diferència entre la data de caducitat i la data de consum preferent (la data de consum preferent ens indica quan el producte és òptim per al consum, però el podem consumir uns dies després sense que ens pugui fer mal). També cal tenir en compte la “vida útil secundària” que és la durada del producte una vegada s’ha obert l’envàs.
Posteriorment va parlar del què ha d’indicar les etiquetes dels aliments. L’etiquetatge ha d’incloure els següents apartats: la denominació; el llistat d’ingredients que s’han d’indicar per ordre de major a menor percentatge; també la informació nutricional (el valor energètic que ens indica la quantitat de calories per 100 grams) i cal indicar amb detall la quantitat de greix, hidrats de carboni, sucres, proteïnes, sal…) expressada en grams.
S’ha d’anomenar el tipus d’additius que s’afegeixen per prolongar la data de consumició del producte, o per donar-li més sabor, color … (els podem identificar amb el seu nom complert o amb la lletra E seguida de tres números).
Convé que llegim les etiquetes, perquè moltes vegades posa que el producte està conservat en oli d’oliva, però aquest hi pot ser en una proporció molt baixa. També molts productes tenen un excés de sucres que ens poden perjudicar. Altres vegades ens prometen qualitats “miraculoses”, com un aliment que ens diuen que potencia el sistema immunitari o un altre que fa baixar el colesterol. Per tant, cal llegir-ho amb criteri. Moltes vegades el què busquen és un reclam comercial.
Es comentà la classificació NUTRISCORE , una forma d’etiquetar els aliments molt senzilla que consta de cinc lletres ABCDE i de quatre colors : verds, groc, taronja i vermell. Segons aquesta classificació la A seria de color verd fosc i vindria a ser un aliment molt saludable i, per contra, la E tindria el color vermell i seria considerat un aliment poc saludable. Però en aquesta classificació hi ha molts desajustos. Un exemple va ser el de l’oli d’oliva que el van considerar “poc saludable” perquè consideraven tots els greixos així. Tots sabem que l’oli verge d’oliva és excel·lent per la salut. De manera que caldria corregir aquests errors en les etiquetes NUTRISCORE.
Personalment d’aquesta conferència en vaig treure dues conclusions: una que miraré en detall la composició i la informació nutricional dels productes que consumeixo i una segona conclusió és que hauríem de reduir el consum de productes ultraprocessats.