El passat dilluns, la monja i anacoreta Montserrat Domingo, ermitana a Sant Joan del Codolar (Cornudella de Montsant), va compartir amb el públic d’AUGA la seva opció de vida basada en la solitud. Una opció trencadora i difícil d’entendre avui en dia.
Fa més de trenta anys que va decidir allunyar-se del món per fer la seva feina, que li permetés ajudar als altres a la seva manera.
És una dona extremadament senzilla i humil, una barreja de misticisme i humanitat. De parlar tranquil, calmat, té clar que cal acompanyar i escoltar a tothom qui troba.
Algú pot preguntar-se “Què fa una dona sola enmig d’aquell paisatge aïllat i solitari?”. La solitud no li pesa en absolut, perquè és la seva opció de vida, ben diferent de les persones que se senten soles i voldrien estar acompanyades. Però la paradoxa és que contínuament van a veure-la moltíssima gent per parlar i poder compartir una estona amb ella. Ella els acull amb tota la generositat i els escolta.
En la conferència ens parlà de què cal viure plenament el moment. També de què és molt important tenir estones diàries de silenci, de no fer res, de calmar la ment. Això repercuteix positivament a les persones i la reflexió ajuda a veure què és l’essencial. Ben sovint anem amb el pilot automàtic i no ens parem a reflexionar. Comentà que les persones tenim un sentit espiritual que cal anar treballant.
A part del silenci, també ens parlà de la mort, de la música, de la lectura, de les plantes i de la natura del Montsant.
La Montserrat porta una vida molt senzilla, lluny de tot consumisme, però rica pel silenci, la natura, la reflexió, la pregària i l’acompanyament.