La conferència del passat dilluns va tractar de la Unió Europea, de la seva organització i de com ens afecta el què es decideix al Parlament Europeu.
La Unió Europea és una organització supranacional, amb una moneda pròpia, un territori, un himne, una bandera… com si es tractés d’un gran estat. Nasqué amb l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea l’any 1993. Des d’aleshores, la Unió ha crescut amb l’admissió de nous estats membres, que en l’actualitat són 27. El seu origen va ser el desig de reconstruir Europa després dels tràgics esdeveniments de la segona guerra mundial.
Com qualsevol estat té un poder executiu, legislatiu i judicial.
El poder executiu recau amb la Comissió Europea (institució independent que defensa els interessos de la Unió i proposa polítiques i programes d’acció) i el Consell de la Unió Europea que és el principal òrgan legislatiu.
El Parlament, escollit democràticament per tots els estats membres, és qui aprova les lleis. L’òrgan judicial és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que compleix la funció de controlar el dret comunitari europeu.
La Unió Europea ha desenvolupat un mercat únic (lliure d’aranzels), mitjançant un sistema de lleis vigents per tots els estats membres i que garanteixen les quatre llibertats de la UE: llibertat de moviment de les persones, del béns, dels serveis i del capital. Ha establert una política comercial única, així com polítiques agrícoles i pesqueres comunes. El Banc Central Europeu marca la política monetària (el preu de l’Euribor entre altres qüestions).
Com ens afecta la Unió Europea als ciutadans?. Molt més del què ens podem imaginar. Recordem que en la crisis econòmica de l’any 2008 hi va haver importants mecanismes de compensació. També durant la pandemia del Còvid es van destinar molts recursos econòmics per gestionar la situació. Un dels aspectes on veiem que marca molt les directius és en el medi ambient. Es treballa per protegir les espècies amenaçades i els parcs naturals: També per garantir l’aigua potable i millorar la qualitat de l’aire i la gestió de residus, així com eliminar els productes químics nocius.
L’objectiu ambiental és reduir el gas d’efecte hivernacle i potenciar les energies renovables. L’objectiu és que un 32% de l’energia sigui neta. Per això, a partir de l’any 2026 ja no s’instal·laran calderes de gas i a partir del 2035 tots els cotxes que es vendran seran elèctrics. També les lleis marcaran que els edificis siguin més sostenibles energèticament. La UE també marca uns paràmetres de qualitat i de seguretat en els productes de consum.
La conferenciant també va parlar de les ajudes importants als pagesos (PAC) i per acabar va esmentar quins projectes s’havien fet a Igualada amb fons Next generation. Doncs amb aquests diners europeus s’ha millorat l’eficiència energètica de l’IES Pere Vives i de l’IES Joan Mercader. També la renovació de 355 habitatges a cinc barris; la reforma de la piscina Les Comes; el projecte d’habitatge cooperatiu “La Torreta” i una oficina de suport per comunitats energètiques. També va parlar d’un projecte per impulsar les dones per la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
La conferència de Marta Aldomar, professora que fa pràctiques a la UE, ens va aclarir una mica el seu funcionament i els seus objectius. Per tant, vàrem entendre la importància del nostre vot el proper diumenge.
També va comentar que el balanç econòmic ens afavoreix al nostre país. Hi ha mecanismes de compensació entre els diferents membres.