El passat dilluns, a AUGA es va parlar de les eleccions dels EEUU. Antoni Olivé, professor d’economia de la universitat Ramon Llull, va començar parlant del model electoral d’EEUU. En aquest sistema els votants no trien directament el president. En lloc d’això, voten per electors. Cada estat té un cert nombre d’electors, que és igual al nombre de congressistes. El candidat que guanya el major nombre de vots en un estat s’endú tots els vots electorals d’aquest estat. Per tant, no és un sistema proporcional.
Pot passar que un candidat guanyi en nombre de vots, però no d’escons degut a aquest particular sistema electoral. Això ja ha passat en altres eleccions que ha guanyat el president que ha obtingut menys vots però més escons. A hores d’ara ja se sap el candidat guanyador, però el passat dilluns era una incògnita perquè els seguidors de Trump i els seguidors de Harris era molt equilibrat. EEUU és un país completament dividit entre els demòcrates i els republicans.
També va comentar qui finança les campanyes electorals on es mouen una suma de milions de dòlars d’escàndol. Per part del partit demòcrata Kamala Harris va rebre suport de donants i líders empresarials de sectors com la tecnologia, les finances i altres indústries. Alguns dels principals donants de la seva campanya van ser figures de corporacions com Google, Microsoft, Amazon i Apple, així com empresaris i dirigents d’empreses de gran influència com Michel Bloomberg que ha donat 20 M de dòlars. També ha rebut moltes aportacions individuals de seguidors.
En quan al partit republicà, una de les grans aportacions provenen d’ Elon Musk que és un dels empresaris més coneguts i influents del món, principalment per la seva feina en el sector tecnològic. Aquest senyor ha aportat cada mes 45 M. de dòlars a fons perdut. Aquestes donacions són controvertides, ja que els candidats es mostraran propensos a defensar els interessos de qui paga. Ja se sap que ningú dóna aquestes quantitats a canvi de res.
Tot seguit el ponent ens parlà de les diferències i semblances entre el partit republicà (Donald Trump) i el partit demòcrata ( Kamala Harris). Aquestes diferències són importants i reflecteixen diferents visions sobre la política, l’economia, i la societat als Estats Units. Els temes clau són la immigració, l’economia, els drets civils i la democràcia i el dret a la reproducció assistida, control de la natalitat o regulació de l’avortament. En quan a la immigració Trump va implementar polítiques molt estrictes incloent-hi la construcció del mur fronterer amb Mèxic, la separació de famílies en la frontera i una postura generalment dura contra els immigrants il·legals. Per part de Kamala Harris, els demòcrates proposen una reforma integral de la immigració que inclou el camí cap a la ciutadania per a immigrants que ja viuen als EUA de manera irregular. ( també hem de tenir present que quan han governat els demòcrates també han mantingut el mur amb Mèxic). Això també és una greu contradicció que tenen.
En quan a l’economia,Donald Trump s’ha centrat en el proteccionisme econòmic i en crear forts aranzels en els productes d’importació principalment de la Xina. Proposa abaixar els impostos i diu que ho compensarà amb els aranzels. Els qui hi entenen sembla ser que això és impossible, perquè els forts aranzels també genera una forta inflació i pot provocar pobresa. Per part de Harris el què proposa és augmentar els impostos a les grans empreses i als rics (persones que tinguin una fortuna superior a 100 M de dòlars.
Pel què fa als drets civils i democràcia, Trump proposa enviar l’exèrcit per reprimir els disturbis . Kamala proposa ajudar als compradors del primer habitatge i també condonar el deute dels préstecs dels estudiants universitaris, així com legislar contra l’augment de preus dels queviures. Trump adopta la postura de baixar impostos per als rics i per a les empreses, amb l’objectiu de fomentar el creixement econòmic i la creació de llocs de treball mitjançant l’estimulació de la inversió privada. Aposta pel desregulament de l’economia, reduint restriccions ambientals i socials a les empreses.També proposa substituir funcionaris de carrera per persones del partit republicà.
En quan a la reproducció assistida , el control de la natalitat o l’avortament, Harris és una progressista liberal dins del partit demòcrata i proposa legislar sobre aquestes qüestions. La postura dels republicans és la contrària.
Malgrat que hi ha una diferències considerables entre els demòcrates i els republicans també hi ha punts convergents. Entre ells hi ha una divisió ideològica profunda, però amb temes de política exterior hi ha similituds, per exemple tots dos s’aliaran amb el poble jueu, encara que la senyora Harris pretengui disimular-ho.