El passat dilluns, en Pau Llacuna, historiador de l’art i comissari de l’Any del Modernisme a Igualada, va proposar al públic de l’AUGA, un passeig fotogràfic pels carrers del centre d’Igualada per fixar-nos en els edificis modernistes que hi trobem i en els seus detalls arquitectònics i decoratius. En Pau va convidar als assistents a passejar pels nostres carrers, aixecant el cap, mirant i gaudint del que ens envolta: edificis, plaques, rètols… per conèixer la vida de la ciutat i dels seus habitants durant el període del modernisme a Igualada que va de 1900 a 1920.
L’itinerari fotogràfic va començar a Cal Ratés, al carrer de Sta. Maria, construït el 1908, d’aquest edifici va remarcar la seva composició asimètrica, la tribuna acabada amb un pinacle de forma punxeguda amb unes rajoles de ceràmica groga i vermella , els arcs a la planta baixa i la galeria del 1r pis amb uns capitells amb formes vegetals que mostren l’evolució d’un roser al llarg de l’any.
El següent edifici que va comentar és el de Cal Barrab, a la plaça Pius XII, d’aquest remarcà la torre del xamfrà, amb formes ondulades i esgrafiats de color vermellós, les formes esculturals de la part superior, els balcons diferents a cada pis, alternant balcons volats i d’ampit, les rajoles al costat de les finestres que també es poden veure en altres edificis com a Cal Ratés i a Cal Sistaré, i també va mencionar el sostre decorat de l’entrada.
L’itinerari va continuar per Cal Baster, a la Rambla xamfrà amb el carrer d’Òdena, que té la façana esgrafiada més important a Igualada, dels elements característiques d’aquest edifici va destacar les corbes simètriques que formen el dibuix vegetal i la menció de l’any en què s’acabà la construcció i les inicials del propietari.
Rambla amunt, destacà Cal Sabater que compta amb el relleu més important a Igualada, obra d’Alfons Juyol. En el relleu hi trobem un escut amb la inicial, l’any 1903 i decoració floral, un dels elements més característics d’aquesta època.
Més amunt l’edifici de Cal Blai, d’aquest edifici destacà l’arc rampant de la planta baixa amb la columna i els ferros decorats dels balcons. Davant d’aquest edifici n’hi ha un altre de molt conegut, l’Agencia Igualadina, que destacà perquè integra a la façana diversos elements d’arts decoratives pròpies del modernisme: esgrafiats, totxos, ferros decorats i ceràmiques decorades i és un exemple de la distribució arquitectònica d’un edifici entre mitger: porta gran, entresol, el primer pis, la part noble i amb un balcó llarg, el segon pis amb balcons separats i el tercer pis, el porxo a vegades acabat amb un terrat.
Del carrer Nou, remarcà la tribuna amb vidre emplomat de cal Capell, única a Igualada. Molt a prop la casa de Cal Sabaté Nadal del 1907, edifici projectat per Enric Sagnier, un dels arquitectes més coneguts del modernisme a Catalunya, del qual va destacar la decoració floral abundosa a la façana, sobretot als balcons.
Del carrer de l’Argent destacà Cal Perico i el relleu floral sobre cada finestra , les finestres amb columnes del tercer pis i les baranes del terrat combinant ferro i obra. Del carrer de Sant Roc destacà el gran edifici de Cal Monets, del qual l’element més característic és les finestres/balcons de l’entresol amb capitells i les decoracions florals dels balcons. El recorregut acabà a pla Plaça de Sant Miquel, on es pot veure la part de darrera de Cal Ratés.Per acabar en Pau Llacuna resumí els elements claus que caracteritzen el modernisme: la natura com a inspiració, la corba i l’asimetria com a referent i el color com a fet diferencial, i convidà als assistents a visitar les 3 exposicions del Modernisme que es fan simultàniament a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia i a la Biblioteca central d’Igualada