Dilluns passat, a l’AUGA vam comptar amb la presència de Margarida Moles, coordinadora dels actes del centenari de la radiodifusió a Catalunya i responsable de comunicació i secretària de Radio Associació de Catalunya. Margarida Moles presentà un documental sobre el centenari que els membres d’Auga vam poder veure quasi en primícia, ja que feia molt poc que s’acabava d’enllestir i que a principis del 2025 ja estarà penjat a la xarxa i disponible per tothom.
A Catalunya, a principis de segle ja es començava a parlar de la ràdio, arribaven notícies de les primeres proves a Paris, Londres o Alemanya. Ben aviat alguns tècnics, industrials i empresaris es van interessar per aquest fenomen i en les possibilitats que oferia. Aquest interès va ser el motor que va fer que el 19 de febrer de 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, es constituís l’Associació Nacional de Radiodifusió i uns mesos més tard naixia la primera ràdio estable a Barcelona i a Espanya: la EAJ1 Ràdio Barcelona. La primera emissió fou a 2/4 de 7 de la tarda del 14 de novembre i es va fer des de l’Hotel Colom a la Plaça de Catalunya de Barcelona.. La programació, encara que al principi només era de tres hores diàries, incloïa un ventall cultural molt ampli: conferències, retransmissions musicals, com les òperes del Liceu, informació agrícola, econòmica, pel públic femení i pels infants, ràdio pedagogia, van promoure jornades tècniques i també van ser pioners en la beneficència per mitjà de la radiodifusió.
L’any 1929 l’emissora es veu obligada a fusionar-se amb Unión Radio Madrid, però comencen els desacords pel que fa a la programació i a la filosofia que l’Associació sempre havia mantingut, per aquesta raó, deixen de col·laborar-hi i aconsegueixen una nova llicència d’emissió EAJ15, però només disposen de tres hores de programació i en una franja de poca audiència. El 1930 l’Associació Nacional de Radiodifusió passa a dir-se Ràdio Associació de Catalunya i un any més tard, gràcies al decret que impulsa Francesc Macià, de lliure disposició horària, permet ampliar la seva emissió a tota la franja horària. El nombre de socis va creixent i en aquest moment ja són 10.000 socis actius i els radioaficionats en són els propietaris., el 1931 publiquen una revista Catalunya Ràdio, que més tard s’anomenaria L’Instant.
A primers de la dècada dels 30, s’impulsa la xarxa territorial d’emissores, així neix AEJ38 Girona, AEJ42 Lleida i uns primers acords amb Ràdio Tarragona. Aquestes emissores emetien tan programació pròpia com conjunta. Una de les campanyes amb més èxit fou la recaptació de fons per la Restauració del Monestir de Poblet. El 1935 s’estrenen nous formats com les emissions cara al públic, també programació conjunta de ràdio i cinema coincidint amb les estrenes al cinemes. L’any 1936 Ràdio Associació de Catalunya compra a l’empresa alemanya Telefunken un nou emissor que, malauradament no va arribar mai, amb l’inici de la Guerra Civil quedà a la frontera i finalment anà a parar a la banda nacional a Burgos. Durant la guerra, Ràdio Associació anirà al front acompanyant el Comissariat de Propaganda. El 26 de gener de 1939 amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona ocupen Ràdio Associació de Catalunya, i passa a ser Ràdio Espanya Barcelona, també confisquen les diverses ràdios de la xarxa territorial i es prohibeix el català, això comporta la desaparició de tots els projectes de l’Associació fins el 1980 que es recupera Ràdio Associació de Catalunya.
El documental ret homenatge als pioners d’aquesta associació, persones que van apostar per la ràdio arriscant negocis, els propis diners, la família i que malgrat els diversos entrebancs en que es van anar trobant persistien en els seus objectius com: José Guillén García, Royston Saint Noble, Pau Llorens i Eduard Rifà i també als diversos locutors que la ràdio va tenir: Josep Torres, el primer locutor popular, Joaquim Ventalló, que feu les primeres retransmissions de futbol, la parella principal de locutors Rosalia Rovira i Ismael Cera, Teodor Garriga, Francesc Bachs, Rossend Calvet entre altres.