Jessica Neuquelman i el nord de França

El passat dilluns, a l’Auga, vam poder escoltar Jessica Neuquelman, filòloga, traductora i activista per la llengua. Va venir a Catalunya amb una beca Erasmus fa vint anys, las seva curiositat lingüística la va portar a aprendre català en uns cursos del Consorci a Sabadell i es va entusiasmar amb la nostra llengua.

Amb “Vinc del Nord” la Jessica ens va convidar a descobrir, amb la seva cordialitat, dinamisme, amb la participació dels  assistents  en alguns moments, i de manera didàctica els trets més característics de les terres de Les Hautes de França, nom en que es coneix des del 2016 els territoris de Nord Pas de Calais i la Picardie. En un poble a 3km de Dunkerque anomenat Saint Pol sur Mer, és on ella va néixer. És el que també es coneix com el Flandes francès (Westhoex).

Per començar la Jessica va explicar a grans trets d’on ve Flandes, des de la fundació del comtat al s. IX, fins a la desaparició el 1795. Tot seguit va parlar dels paisatges que conformen aquesta regió: els molins (uns 54 avui dia inactius però algun recuperat pel turisme), les platges del mar del Nord, els camps de flors i cultius, com el paisatge blau dels camps de lli al juny o els de remolatxa blanca de la qual es treu sucre o la xicoira conreada com a substitut del cafè. És en general una terra molt plana amb una única muntanya, on plou molt sovint i el cel sempre té el color blanc dels núvols, tot un contrast amb el cel blau que es va trobar quan va venir a Catalunya.

També va destacar el paper de la siderúrgia i sobretot de les mines de carbó, on havien treballat familiars seus. Els miners vivien en unes colònies, semblant a les colònies industrials d’aquí, anomenades “corons” i el seu treball era molt dur sempre exposats al perill del gas grisú i a la pols de silici.

A continuació va explicar que malgrat que a França s’hi parlaven una gran diversitat de llengües, les diferents repressions del governs al llarg dels segles, prohibint-les i establint el francès com a llengua oficial, ha fet que moltes d’aquestes es perdessin o es trobin en perill de desaparèixer.  Entre aquestes llengües la de la seva àvia que es va fer molt coneguda gràcies a la comèdia “Bienvenue chez les Ch’tiis/ Benvinguts al Nord).

De les tradicions locals, la més destacada és el” Carnaval” de Dunkerque, de molta tradició ja que té l’origen al s. XVII, en la gran festa que es feia quan els mariners flamencs sortien a pescar el bacallà cap a Islàndia. Aquesta festa dura  de gener a març, amb diverses activitats, com “faire chapelle”, que vol dir anar de casa en casa on se’ls convida a beure i menjar. Però el moment crucial de les festes és el llançament, des del balcó de l’Ajuntament, d’arengades crues (avui embolicades amb un plàstic) a la plaça, que pot arribar a arreplegar 70.000 persones.

Ens va parlar també de  la gastronomia local : els musclos amb patates, estofat de cervesa, les gofres, els formatges i la gran varietat de cerveses entre altres especialitats. I el millor lloc per tastar-les els Estaminets, llocs molt típics d’origen flamenc o bé les Baraques à frites, per degustar les típiques patates fregides.

Per concloure la xerrada, la Jessica ens va parlar de com n’és d’important el lloc d’origen de les persones, que forma part del seu bagatge i que les fa ser com són i per il·lustrar-ho vam poder escoltar la cançó d’Enrico Macias “Vinc del Nord” de la qual reproduïm un fragment:

“La Gent del Nord té als ulls el blau que manca al seu entorn té al cor el sol que no té a fora.”