Dilluns passat, en Bernat Vilarrúbias Solanes, gerent de la IDR, Igualadina de Depuració i Recuperació ens va explicar el funcionament de la Depuradora dels Curtidors. Funciona des del 2005 , a la Ronda del Rec, per depurar les aigües residuals de les adoberies associades al Leather Clúster BCN i a més d’una part dels afluents urbans, per motius tècnics. La resta d’aquests afluents van directament a la planta de l’Agència Catalana de l’Aigua ( ACA) a Vilanova del Camí, que aplica un tractament biològic.
El Bernat comença parlant dels inicis del planeta Terra, amb unes condicions molt extremes , com temperatures molt altes, o molt baixes, vent, foc…però amb gran quantitat d’aigua. I aquesta va ser el bressol dels primers organismes de la vida, de estructures molt simples, els protozous i els bacteris, però totalment adaptats al medi. Després de milions d’anys, les condicions ambientals van anar canviant, per tal de donar pas a espècies vegetals i animals més evolucionades, que es van adaptar al clima, a l’aigua i a la qualitat de l’aire.
La Depuradora simplement ajuda a la depuració biològica de les aigües brutes que hi arriben, amb un procés copiat de la mateixa Natura, però complex i controlat. A la natura, l’aigua dels rius a mida que va avançant en el seu curs es va clarificant amb l’oxigen de l’aire i els microorganismes que hi habiten. I els fangs i sòlids que s’arrosseguen van sedimentant a la llera. I l’aigua va avançant cada cop més neta i transparent.
A la Depuradora aquest procés industrial comença amb la recollida de les aigües brutes que arriben dels col·lectors. Als tancs de recepció se’ls fa un pretractament físic per tal de separar sòlids per decantació, filtratge, deshidratar els fangs resultants i eliminar de l’aigua residual. A continuació es separen els greixos que suren, i l’aigua passa a un reactor, on els sulfurs procedents de l’ indústria adobera s’eliminen amb un procés químic (dessulfuració) per tal de passar a sulfats, que son compostos neutres.
A partir d’aquí començaran els tractaments biològics. Aquest procés es fa en un reactor que aireja abundantment les aigües, per tal d’afegir oxigen ( i també nitrogen) a les aigües brutes. D’aquesta manera les bactèries absorbeixen l’oxigen necessari per la vida i la reproducció, i que seran les verdaderes “treballadores” de la depuradora. Aquestes bactèries s’alimenten de la matèria orgànica de les aigües brutes, es reprodueixen molt ràpid i excreten a l’aigua unes substàncies metabolitzades neutres i no perilloses per al medi ambient. És a dir, els bacteris depuren l’aigua a mesura que es van alimentant, i la retornen neta. Per tant, és molt important mantenir les colònies dels bacteris que son capaços d’alimentar-se de la matèria orgànica que portarà l’aigua aquell dia, i controlar-les contínuament per mantenir l’equilibri d’espècies diferents.
Ens explica que cada vegada les exigències de sostenibilitat de les fàbriques de curtits és més alta. Cada dia una tècnica de l’IDR recull mostres de les 28 adoberies per analitzar la càrrega contaminant per procedir a la depuració necessària.
L’excés de Nitrogen a les aigües, per altra banda, pot provocar un creixement desmesurat d’algues (eutrofització) que son molt negatives pel riu, i ofega la vida dels peixos. Per evitar-ho, l’aigua passa per reactors de nitrificació, en que el nitrogen amoniacal passa a nitrat, i a continuació continua a un reactor de Desnitrificació, on bacteris específics s’alimenten del nitrat i alliberen nitrogen gas a la atmosfera. I l’aigua queda lliure d’aquest gas. Com veiem, la major feina la continuen fent els bacteris adaptats.
Els afluents de les adoberies, un cop tractats a la IDR, continuen el procés a la planta de Vilanova del Camí. I a continuació ja poden anar al riu Anoia . Tot i així, ens explica, ara hi ha en estudi un projecte ambiciós, el RESALT, que pretén fer una regeneració avançada de les aigües, amb processos complexes a la mateixa Depuradora per aconseguir unes aigües de millor qualitat i que puguin ser utilitzades directament per la indústria. Aquests processos físics comprenen des de la Floculació i Decantació per separar la major part de sòlids, després unes ultrafiltracions amb membranes per osmosi inversa, i acabar amb una desinfecció amb Hipoclorit sòdic (lleixiu). Tot el procés seria automàtic i totalment informatitzat.
De fet, l’aigua bruta de matèria orgànica que baixa pels rius, es depura sola amb la oxigenació espontània de la natura. Una depuradora el que fa és separar els sòlids, oxigenar i afegir bacteris que eliminin la matèria orgànica, optimitzant el temps.
En el torn de consultes al final de la conferència, el públic va fer preguntes molt poderoses, que van tenir unes respostes molt interessants per part del Bernat. Unes preguntes es referien a la pudor que generen els col·lectors oberts que l’Ajuntament no acaba de decidir-se a arreglar. I una altra indicació dirigida als usuaris de tovalloletes, que no es poden llençar al wc, encara que el fabricant ho indiqui. Les tovalloletes mai es poden llençar a l’aigua, és molt important, sinó a la fracció dels contenidors de rebuig.