Dilluns ens va visitar el Jordi Camins, el nostre glaciòleg de referència, que ens va parlar del Canvi
Climàtic. És un fenomen degut a dos tipus de causes: les naturals, segons la excentricitat i obliqüitat
del planeta respecte al sol, que provoquen cicles càlids i cicles freds que poden durar cent mil anys.
No oblidem que el planeta te la capacitat de suportar altes temperatures sense cap dificultat. El
problema el tindran els éssers vius i sobretot la humanitat si no ens hi adaptem.
Però des de fa uns anys, s’ha sumat la activitat antropogènica (humana) que ha afegit a la atmosfera
una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle, que son imprescindibles per la vida, però un excés fa
pujar la temperatura mitjana d’una manera alarmant. Aquests gasos provenen principalment de la
combustió i també, de la ramaderia: l’anhídrid carbònic i el gas metà.
Les Nacions Unides ha declarat l’any 2025, l’any internacional per la protecció de les glaceres, i el 21
de març el dia dels Glaciars. La conservació dels glaciars, és essencial per l’equilibri de les aigües
dolces i salades als oceans i per mantenir la temperatura mitjana al planeta. L’estudi de les glaceres
ens dona una idea molt precisa de com evoluciona el clima. Actualment la temperatura mitjana del
planeta és de 14.5ºC. En els últims 4 anys ha pujat 1.5ºC . Però, el més preocupant és que a les
glaceres aquest augment ha estat de 4ºC, i la superfície general de gel ha disminuït des del 1850 en
un 92,5%. Les observacions fotogràfiques fetes al Pirineu demostren que amb els anys han
desaparegut totalment 93 glaceres des del 2012. I el mateix s’observa als Alps.
Mesurant la quantitat de l’Anhídrid Carbònic (CO 2 ) a l’atmosfera, veiem que va augmentant
perillosament . En 10 anys hem passat de 400 parts per milió de CO 2 a 427 ppm, sabent que la
quantitat recomanable seria de 280 ppm.
Aquests estudis s’han pogut fer analitzant el gel a la Antàrtida. El gel es sedimenta amb gotes d’aire
atrapades, en capes una sobre l’altra i el pas de molts segles. Analitzant la quantitat de CO 2 a les gotes en les diferents profunditats de gel, podem saber quin nivell de gasos hi havia fa milers d’anys.
Aquestes evidències ens indiquen que alguna cosa haurem de fer per revertir aquesta pujada de
temperatures al planeta. Algunes solucions es poden aplicar a curt termini, i d’altres a mig termini.
El lema és deixar d’agredir el planeta. A curt termini podem incidir en dos punts:
- Fomentar la reducció d’emissions de gasos, aplicant els acords del Protocol de Kyoto.
Substituir combustibles fòssils per energies renovables que no emeten gasos d’efecte hivernacle. - Preservar les selves tropicals i el Bosc Boreal, que a l’estiu absorbeixen CO 2 i emeten Oxigen a l’atmosfera. A mig termini, es proposa estabilitzar el creixement demogràfic, promocionant la educació i la cultura per no sobresaturar el planeta.
I nosaltres, a les nostres vides podem col·laborar sensiblement en la disminució d’aquests gasos:
- Electrificant les nostres llars amb energia renovable ( eòlica, solar, geotèrmica…)
- Revisant els tancaments dels edificis per no perdre energia
- Adequant el vehicle a un d’elèctric
- Plantant arbres, cada un absorbeix una quantitat de gas significativa ( 20 K/any de CO 2 )
- Adaptant el comportament a la temperatura exterior
Aquestes accions tenen una gran repercussió en el medi ambient, i una reducció de costos a les
nostres butxaques. El resultat ens beneficiarà a nosaltres, però fills i nets ens ho agrairan en un futur.