M. Goretti Bartrolí ens parlà de dues extraordinàries pintores
Dilluns passat, amb M. Goretti Barrtolí, docent i llicenciada en Història de l’Art, el públic d’AUGA es va endinsar en la extraordinària vida de dues pintores: Artemisia Gentileschi i Frida Kahlo. M. Goretti va comentar la importància de conèixer la vida de les persones perquè saber el que han viscut i com ho han viscut ens dona els elements necessaris per comprendre i interpretar millor la seva obra. Va acompanyar la seva interessant xerrada de diverses imatges dels quadres de cada autora amb la voluntat de mostrar-nos els elements més representatius de les seves pintures.
En primer lloc ens presentà Artemisia Gentileschi (1593-1654), filla del pintor Orazio i formada al mateix taller del seu pare, un dels representants de l’escola romana de Caravaggio, a qui coneixia personalment. La seva primera obra “Susanna i els vells”, que firma amb només disset anys, ja ens mostra algunes dels temes que esdevindran freqüents en les seves pintures: el nu femení i la representació de figures femenines fortes, normalment de tema bíblic, figures que agafen les regnes de la seva vida com Susanna, Judith, Lucrècia, Betsabé o Cleòpatra. Amb 18 anys va ser violada pel seu professor de dibuix, Agostino Tassi, la família per reparar la dignitat van voler casar-la amb ell, però resultà que ja estava casat, finalment el van denunciar i ella va haver de declarar els fets davant del jutges. Va ser sotmesa a un humiliant examen físic i torturada amb un instrument que estrenyia progressivament cordes al voltant dels dits perquè en aquella època es creia que si una persona deia el mateix sota tortura que sense aquesta, la història havia de ser certa.
En la pintura “Judith decapitant Holofermes” del 1612, l’autora mostra la seva ràbia i venjança per tot el que havia viscut, la cara de Judith plena d’expressivitat és la seva cara i la de Holofermes la de Tassi. La seva obra conté una atmosfera dramàtica amb l’estil del clarobscur, que apareix en moltes altres obres de l’autora. Més endavant, després d’un matrimoni de conveniència amb un pintor, es traslladà a Florencia, on va ser la primera dona en entrar a l’Accademia del Disegno i es va anar fent una bona reputació com a pintora, pintant molts autoretrats, ja que ella era la seva pròpia model, molts rostres de les seves heroïnes tenen els seus trets. Posteriorment anà a Roma, Venècia i Londres, on treballà amb el seu pare per a la cort de Carles I. D’aquesta època és el quadre l’”Autoretrat com l’Al·legoria de la pintura”,(1638) , en el que es reivindica com a pintora.
De Frida Kahlo (1907-1954), més coneguda del públic, en va destacar l’ascendència indígena molt representada al llarg de la seva obra. També ens va parlar de dos altres fets que van influir molt en la seva vida :els problemes de salut que va patir des de petita: primer la poliomielitis amb 6 anys que va fer que tinguis una cama més petita que l’altra, i més tard, el 1925 quan tenia divuit anys, un tràgic accident (xoc d’un autobús amb un tramvia) en el que va quedar molt malferida, amb la columna fracturada en tres parts, coll, pelvis i una cama fracturada per onze llocs, va estar més d’un any al llit, va patir molt de dolor, va haver de portar unes cotilles especials, i durant la seva vida va patir més de 30 operacions. Durant aquestes llargues estades al llit li van muntar un artefacte perquè pogués pintar. D’aquesta època són una sèrie de quadres d’ex-vots i molts autoretrats. La seva personalitat independent i rebel la van ajudar a superar l’accident, tot un exemple de tenacitat i lluita.
L’altra fet important fou conèixer el pintor Diego Rivera, molt més gran que ella, i casar-hi, la seva relació era una relació tòxica, sobretot per a ella. Ell va tenir diverses relacions durant el seu matrimoni, fins i tot amb una germana d’ella, quan ella se n’assabentà va demanar el divorci, el 1939 i pintà “Autoretrat amb el cabell tallat”, perquè el cabell era el que més li agradava a ell, però un any més tard es tornen a casar, no se’l pot treure del cap i aquesta forta relació la plasma en diverses pintures on veien la cara d’ell en el front de l’autora.
M. Goretti també va comentar l’altra gran tema de tota la seva obra, la reivindicació de la seva ascendència indígena, les creences populars, els vestits, pentinats, xals, la natura, la flora autòctona o els animals com la raça autòctona dels gossos xoloitzcuintles que apareixen en molts dels seus autoretrats.
En definitiva, dues dones que van saber sobreposar-se als infortunis de la seva vida que no els ho van posar gens fàcil.