Dilluns passat a l’AUGA, el filòleg Pau Vidal va parlar de l’ús social del català en l’actualitat i els reptes que se’ns plantegen si volem millorar les expectatives de futur de la nostra llengua.
El filòleg va començar analitzant quina és la situació del català segons les estadístiques que es publiquen. Els científics de la llengua han estudiat perquè hem arribat a la situació actual segons els indicadors o maneres de mesurar que utilitzen, com ara l’evolució de l’ús de la llengua materna, el català al patí de l’escola o en els treballs en grup, la submissió del català al cinema, o en els continguts a les xarxes entre altres. Per il·lustrar les seves afirmacions va mostrar una estadística des del 1830 al 2018 i la previsió fins 2053, en la qual es pot veure que s’ha passat del 92% d’ús del català al 37% i la previsió pel 2053 és del 30%.
A continuació va fer un repàs a les raons que ens han portar fins aquesta situació, n’esmentà 3 d’històriques i 3 de noves. De les primeres trobem la Constitució Espanyola, que inclou lleis que fan molt difícil la normalització, la immigració massiva i la capacitat d’integració d’aquesta i el turisme amb els establiments que prioritzen altres llengües abans que el català. Pel que fa a les noves causes mencionà l’economia globalitzada, Internet i les xarxes socials i finalment la subordinació lingüística (adaptar l’hàbit de la llengua prioritària en detriment de la pròpia), el filòleg en aquest punt va preguntar al públic si coneixien la campanya “Mantinc el català”, campanya que anima els catalans a fer ús del català en les seves converses amb no catalanoparlants.
Per acabar va comentar què podem fer per revertir aquesta situació, independentment de les mesures de les institucions polítiques, que qualificà de molta retòrica però insuficients. Com a catalanoparlants va esmentar una sèrie de factors que poden enfortir l’ús de la llengua com ara desconfiar de la sociolingüística màgica, amb frases com ara “Si ha sobreviscut al franquisme no morirà mai” (no és cert perquè les condicions actuals han canviat) o “no es morirà perquè l’he transmès al meus fills” (a vegades els fills es passen al castellà quan parlant amb amics); l’assertivitat, per quines raons canvien d’idioma, evitar les excuses del tipus que ho fem per educació o per demostrar que som bilingües, en aquest punt el filòleg va afirmar que el bilingüisme social és una fase del procés de substitució lingüística; no admetre correccions de desconeguts, no hem de pensar que no enraonem bé, sobretot en el cas de varietats dialectals de la llengua perquè podem crear inseguretat lingüística, la comunicació oral informal és tan bona com la llengua normativa o desconfiar de les correccions de segons quines xarxes socials d’Internet.
La sessió fou en molts moments dinàmica amb el col·loqui amb el públic, interpel·lant-los sobre les interaccions lingüístiques quotidianes dels assistents i animant-los a perseverar en l’ús de la llengua catalana amb els seus interlocutors.