Dilluns passat a l’Auga, vam gaudir d’un brillant concert de final de trimestre pel pianista igualadí Jordi
Badia i amb presentació a càrrec de l’actor Joan Valentí, “La música dels orígens del romanticisme als nostres dies: Àustria i Alemanya”.
Amb elegància i naturalitat es va fer un repàs selectiu de 4 segles de música centreeuropea començant pel segle XIX als salons elegants de la imperial Viena. Començà amb dues peces de Schubert: el delicat “Impromptu n.2” i “ El moment Musical n. 2”, un clàssic pels ballets.
Mentre es va desenvolupant el concert, a la pantalla apareixen imatges de Viena, de tal manera que ens fem la il·lusió d’estar en una sala de concerts de la capital austríaca, envoltats de genis musicals de la talla de Mozart, Schubert, Mahler, i també Wagner. Diuen que la família Strauss va compondre més de 1000 valsos, tot i que Beethoven també en va fer. En Jordi ens interpreta tres valsos d’aquest darrer: “Valsos de Nostàlgia, Vals Trist i Vals Esperança”.
A continuació ens trobem a la sala de la Filarmònica de Viena, on cada primer de gener es retransmet a tot el mon el “ Concert d’Any Nou”, un concert de valsos en homenatge a la família Strauss i a càrrec dels millors directors. A la pantalla de vídeo hi veiem a Daniel Barenboim amb la batuta dirigint el “Vals de l’Emperador”, i a Zubin Mehta en una versió històrica amb els Nens Cantors de Viena i la Polka “ Trisch Trasch”. La música més amable de la Viena moderna.
Donem un salt en el temps per retrobar la musica del lleidatà Enric Granados, un dels compositors més celebrats del nostre país. El Jordi ens interpreta 3 de les 6 escenes Romàntiques ; la 1a Masurca, la 4a Allegretto i la 6a l’Epíleg. Aquesta última s’assembla a un comiat de vida, que aviat li arribaria el 1916, doncs el vaixell “ Sussex” on viatjava amb la seva esposa va ser enfonsat per un torpede d’un submarí alemany.
I, finalment, un nou salt en el temps per a retrobar-nos amb la musica del compositor britànic minimalista Michael Nyman. Autor de grans bandes sonores de pel·lícules, com “ El Piano”, el Jordi ens interpreta dues peces: “ El meu gran secret” i “El cor demana plaer”, musica de gran bellesa i densitat emocional.
La sala, amb un aforament complet aquest dilluns, va esclatar amb uns llargs aplaudiments, ben merescuts, que demanen un bis.
Per acabar, el Jordi accedeix a les demandes del públic interpretant de nou a Beethoven, en la seva
“Sonata Patètica”, el tercer moviment “ Rondó Allegro”, una obra mestra per la seva textura musical, i la apoteosi final de la “Patètica”.
Però no s’han acabat les sorpreses, i en Jordi ens ha preparat un vídeo emocionant amb la música del
gran mestre mort a l’estiu del 2020: l’italià Ennio Morricone, molt adient en els temps que estem vivint ara. La soprano Sarah Brightman canta una cançó “Nella fantasia”, que és un al·legat per la Pau i un Mon Més Just. “ Dins la meva fantasia, veig un mon just, on tothom viu en Pau i honestament; el somni d’ànimes sempre lliures, com els núvols que volen plens d’Humanitat…”.
I en el darrer vídeo veiem al mestre Morricone dirigint l’orquestra i els cors de la peça musical “ L’Oboè
de Gabriel” de la pel·lícula “ La Missió”.
Mentre el públic encara està emocionat pel final apoteòsic, els bons desitjos i el cant a la esperança, en
Jordi i en Joan s’acomiaden del concert i del públic, content i agraït. I així acabem el segon trimestre
d’aquest curs d’Auga.