El passat dilluns, vàrem tenir a l’AUGA el reconegut antropòleg, Francesc Bailón, que ens parlà d’un enigmàtic lloc anomenat Chavin de Huántar. A l’Amèrica precolombina hi va haver prop d’un centenar de civilitzacions prèvies als inques, maies i asteques. La cultura Chavin va ser una d’elles i es va estendre per la costa peruana entre el 1500 i el 300 abans de Crist. Aquesta civilització, descoberta per Julio César Tello, va governar durant 800 anys amb la força persuasiva de les seves idees i sense necessitat de tenir exèrcit ni fer fortificacions. Era un poble pacífic.
Chavin de Huántar va ser un centre cerimonial, un oracle pels viatgers que hi arribaven de la serra dels Andes per fer culte als seus déus.
El monument arqueològic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, estava compost d’un complexe sistema de galeries i túnels disposats estratègicament i amb perills per circular-hi. Va comentar que qui havia de governar, el rei, havia de superar la següent prova: resseguir tota la galeria que estava a les fosques i superar tots els obstacles terrorífics fins a la sortida, un recorregut de tres quilòmetres. Qui ho aconseguia, demostrava que tenia la fortalesa, la valentia i la capacitat per governar. Com es podia circular a les fosques, sense torxes?. Es creu que prenien plantes al·lucinògenes que els provocaven la dilatació de les pupil·les i així podien veure-hi una mica a la penombra.
A part d’aquestes curiositats de civilitzacions antigues, la classe dominant de la cultura Chavin posseïa coneixements d’astronomia, del temps, del clima… Sabien quan s’havia de cultivar la terra i eren enginyers hidràulics fent canalitzacions d’aigua. El seu llegat va ser important: van domesticar animals, cultivaven la quinoa, van construir terrasses de conreu, les cases eren construïdes de granit, cal i fang i el sistema hidràulic era únic en aquell moment de la història (canalitzaven l’aigua a través de túnels subterranis). També feien ceràmica i teixits. El poble, la classe dominada, eren agricultors i ramaders Es creu que aquesta civilització es va extingir per la sequera o per un fort terratrèmol l’any 550 a. C, i va deixar un llegat que va ser essencial per futures civilitzacions posteriors (maies, inques i asteques).
En Francesc Bailón, gran comunicador i expert en diferents cultures prehistòriques, va captivar el públic amb una conferència entretinguda i parlant d’una civilització desconeguda per nosaltres.