Marta Valls ens parlà de l’experiència de “la Beneta Cooperativa “, un projecte d’Hostalets de Pierola.
L’existència de la petita pagesia és clau per la sostenibilitat mediambiental, però la realitat és que no hi ha relleu generacional. És un sector molt envellit; la mitjana d’edat dels pagesos és de 62 anys i els seus fills prefereixen treballar en altres sectors.
La Marta Valls, junt amb dos joves més, fan el relleu de Joan Reventós, pagès d’Hostalets. Han creat el projecte cooperatiu “la Beneta”i ens explicà amb quina realitat es troben. Va comentà que no hi ha gent jove que vulgui ser pagès perquè les condicions són difícils. La majoria dels pagesos es concentren a les comarques de Lleida. Pels petits productors hi ha una baixa rendibilitat i els ajuts del PAC no són adaptats a la seva realitat. Qui obté beneficis són els grans productors, però per una explotació petita tot són dificultats. Hi ha molta burocràcia per demanar ajuts. Molts renuncien perquè moltes vegades no s’adapten a la seva realitat. En el seu cas els donen diners però han d’assegurar que durant cinc anys no tindran cap més ingrés que l’agricultura. Això és inviable per petites explotacions.
Va parlar de la diferència entre el producte de proximitat i el què ve de països llunyans, de l’agricultura ecològica vers l’agricultura intensiva.
La realitat és que molts productes venen de lluny, de països subdesenvolupats que tenen baixos salaris (és un problema de globalització que també afecta a diferents sectors). Per tant, encara que hi hagi la despesa del transport i la petjada mediambiental, aquests encara surten molt més barats que els produits de forma ecològica i de proximitat. Però hem de tenir en compte que la fruita i la verdura ecològica té molta més qualitat i riquesa en nutrients.
El producte de proximitat és sostenible perquè no té impacte ambiental i té cura del territori.
En resum fent una comparació entre l’agricultura convencional vers l’agricultura ecològica, podem dir que en el primer cas hi ha contaminació de les aigües, del sòl i dels aliments per l’ús de pesticides i de productes de síntesis (les plagues s’eliminen amb productes químics i cada vegada el pagès n’ha de tirar més perquè els insectes es fan resistents; és el mateix cas que passa amb els antibiòtics, que es fan resistents amb als bacteris).També comentà que hi ha molt negoci amb les llavors i que cada varietat d’arbre té una patent.
Què poden fer ? La conferenciant proposa canviar la manera de comprar els aliments (cistelles de productors de proximitat o anar directament al mercat a comprar els productes dels pagesos). És important comprar directament per evitar intermediaris que encareixen molt el producte.
Com a conclusió podem dir que quedar-se sense pagesos és un problema social, del territori. Aquests fan una funció social important: sostenibilitat mediambiental; millora de la qualitat de la terra i la biodiversitat; oferta d’alimentació saludable; preserven els camins i l’entorn; és una alternativa al model especulatiu agroalimentari de grans explotacions i dinamitzen el món rural.
La realitat és que cada vegada la producció està més concentrada en les grans explotacions i els productes venen de lluny. Caldria donar-hi la volta. Hi guanyaria el sector primari de casa nostra i també s’hi guanyaria en qualitat. Tots sabem la gran diferència entre els productes collits directament de l’hort o de l’arbre quan tenen el punt de maduració envers la fruita collida verda i conservada en càmeres durant mesos. Ni el gust ni els nutrients són els mateixos.