Els socis i sòcies d’Auga apuntats, vam anar d’excursió de final del curs acadèmic al Pallars.
A primera hora del matí l’autocar ens va recollir a tota la colla, fent la primera parada per esmorzar a Gerri de la Sal. El guia local ens va mostrar a l’edifici de l’Alfolí, l’antic magatzem de la sal, el museu teatralitzat que explica la història de les antigues salines del poble. Gerri disposava des del segle IX de mines d’aigua salada, que amb la infraestructura de tolls i arcabotes es fabricava artesanalment la sal, fins la dècada dels 70 del segle passat, que es va abandonar. Ara es conserva, però, una producció artesanal testimonial.
Vam continuar viatge cap a Sant Joan d’Isil, ermita romànica molt singular, que vam visitar amb la guia Cristina Simó, que a partir d’avui ens acompanya en tota la excursió.
Com a sorpresa, al poble d’Isil vam rebre explicacions per part d’un matrimoni amic de fallaires de com a la comarca es celebra la revetlla de Sant Joan amb les conegudes Falles del Pirineu. És una festa tradicional, on grans i petits del poble s’impliquen en una baixada de la muntanya amb teies d’arbres enceses. Un verdader espectacle de llum i de foc de gran vistositat declarat Patrimoni de la Humanitat.
Ens arribem al nostre hotel d’Esterri d’Àneu, passegem per aquest encantador poble a la vora del riu Noguera Pallaresa pletòric d’aigua degut a les contínues pluges del Pirineu i anem a dinar.
A continuació, durant el ruixat que es presenta cada tarda, ens refugiem a la sala de l’Ecomuseu. La Cristina, la nostra guia, ens desplega d’una manera molt original la història i el llinatge femení dels senyors del Pallars, des del segle IX al XV, habitants del castell de València d’Àneu i altres indrets de la comarca, que van tenir rellevància i poder al llarg dels segles.
En acabar, ja no plou i veiem un espectacular arc de Sant Martí entre les muntanyes i l’església d’Esterri. Aprofitem per a donar un volt, fer fotografies d’aquest poble típic pirinenc, i ens entaulem per sopar.
L’endemà el dia és net i clar. Aprofitem per fer una excursió a la muntanya, sortint d’un petit indret d’Escaló.
Pugem per un sender entre prats, bosc i vistes a les muntanyes fins al Monestir de Sant Pere del Burgal, on podem admirar l’edifici romànic, l’interior de l’església i l’absis amb les extraordinàries pintures romàniques. Els frescos originals, però, es conserven al MNAC. La Cristina ens descriu les imatges i la simbologia del llinatge que la tarda abans ens havia explicat.
Quan baixem a Escaló, l’autocar ens porta a La Guingueta, al peu de l’església de Santa Maria d’Àneu, antic monestir del segle IX, que actualment ha esdevingut el Santuari de la Mare de Déu d’Àneu, patrona de la vall.
A la tarda, després de dinar visitem la casa Gassià a Esterri. És una casa pairal museïtzada per tal de veure i entendre com vivien la gent de la vall només un segle enrere. La vida era dura en aquells indrets pirinencs, especialment a l’hivern, quan els habitants havien de tancar-se a casa durant mesos a causa de les baixes temperatures. Durant l’estiu s’havien de proveir suficientment i disposar-se a conservar amb tots els recursos al seu abast els aliments per poder subsistir tot l’any.
A mitja tarda, agafem l’autocar que ens torna a casa, després de haver tastat alguns detalls inèdits del romànic, de la cultura de la vall i sobretot haver gaudit amb la bona companyia de guies i companys de viatge.