Enguany és el 400 aniversari de la mort de Francesc Vicent García, més conegut popularment com el rector de Vallfogona. Vicenç García fou un personatge ben singular. Ha passat a la història com el gran poeta barroc català. Molt intel·ligent i agut, els seus poemes tenen un caràcter satíric, burlesc i a vegades escatològic. Es va ordenar sacerdot i després de ser secretari del bisbe va ser destinat com a rector a Vallfogona de Riucorb on hi restà fins a la seva mort. Sembla ser que va ser una persona molt popular i estimada pel poble i pels feligresos.
Les seves poesies humorístiques es van popularitzar molt i va esdevenir un mite que ha perdurat fins avui en dia. D’ell s’expliquen un munt d’anècdotes, la majoria falses, com la de què un dia Lope de Vega, passejant per Madrid, es va aturar a mirar un nen que dormia sobre unes pedres i digué: “O el muchacho es de bronce o la piedra es de lana”. Llavors un desconegut que resultà ser el rector de Vallfogona li va dir: “¿Qué más bronce que no tener años once? ¿Y qué más lana que no pensar que hay mañana?”. Lope de Vega al veure la seva agudesa li va dir: ¿Tú eres el rector de Vallfogona?. I els dos poetes es van abraçar. Aquesta és una de tantes falses i simpàtiques anècdotes que s’explicaven d’ell.
Una conferència ben entretinguda la què ens presentà Josep Pedrals el passat dilluns sobre la vida del poeta barroc català més important.